ADA Sant Llorenç Savall

L'Associació de Defensa dels Animals de Sant Llorenç Savall és una associació sense ànim de lucre que pretén ajudar a mantenir la integritat física dels animals de Sant Llorenç Savall. Nascuda el gener del 2015, pretén tirar endavant i regular la situació dels animals en el nostre poble.

dimecres, 15 de juliol del 2015

CARTA DEL MITJONS, NOMÉS UN GAT DE CARRER:


Un dia, Ghandi va dir que un país, una civilització, es pot jutjar per la forma en que tracta els seus animals. Doncs bé, ara mateix podria donar moltes raons per dir que malauradament al poble on vaig néixer, Sant Llorenç, no ha estat un bon lloc per mi. Per sort, no és tothom, però hi ha gent cruel, perversa i sobretot hostil. Però clar, sóc només un gat de carrer.
Va haver-hi un dia força llunyà en què vaig ser un gat de carrer com qualsevol altre, amb les seves baralles, les seves aventures i la sort de tenir algú que de tant en tant em donava de menjar. I dic sort, perquè clar, només sóc un gat de carrer.
Fa un any que he començat a ser una nosa per la zona on visc perquè certament no tinc l'aspecte que tindria un gat dels anuncis de la tele. De fet, no he tingut mai la sort de saber què és una llar i ni tan sols què és l'amor ni la compassió. Sóc un gat lleig. Ara mateix faig fàstic a tothom qui em veu. Em fan fora, la gent diu que porto malalties i fins i tot una veïna pren una mànega i em ruixa amb aigua per fer-me fora. Perquè clar, sóc només un gat de carrer.
La gent últimament parla molt sobre mi, "té sarna?", "té una infecció", "això es contagia als humans?", "quin fàstic!". "Per favor, que algú tregui aquest gat d'aquí!!". Però el cas és que no tinc on anar. He crescut a la zona on visc i no entenc pq he de marxar. Sóc un gat de carrer que no entén perquè un bon dia el van intentar penjar amb una corda que m'ha provocat lesions al coll i lesions respiratòries. Sóc un gat de carrer que un dia li van tirar amoníac a la cara i a part del cos provocant les cremades que duc a la pell i que fan de mi un gat fastigós. Però clar, ara ja no sóc només un gat de carrer, sóc un gat de carrer malalt i lleig.
Moltíssimes persones del poble em coneixen, però ningú mai no va fer res per mi, només donar avisos per queixar-se, però d'ajuda, cap ni una. M'han anat donant de menjar alguns veïns fins que finalment em van caçar. Ara cada dia estic anant al veterinari per tal que em curin, però hi ha una part que no se'm curarà perquè tinc la pell cremada. Tinc molta por de les persones, m'ho faig tot a sobre quan se m'acosten, tot i que aquests no em fan mal. M'adormen una mica i em posen coses per tot el cos per ajudar-me a millorar, però no me'n fio. Durant massa temps m'han perseguit gossos expressament, m'han ruixat per fer-me fora i fins i tot m'han intentat atropellar. Perquè clar, sóc només un gat de carrer. 
Jo no he triat aquesta vida. Ni tan sols se m'ha demanat si volia estar al carrer. No se'm va preguntar si m'agradava viure com he estat vivint aquest temps. Ni tan sols ningú m'ha dirigit cap paraula amable fins aquests dies perquè més valia fer veure que no existeixo. En algun moment, algú insensible i covard, va optar per la via de la violència i encara no entenc perquè. Algú, covard de mena, va optar per ruixar-me amb amoníac. Algú, sense cap mena de mirament, va gosar fer el que va fer a un ésser totalment indefens, que no té la vostra capacitat de defensar-se, que no parlo, que no tinc armes i que no tinc drets perquè vosaltres decidiu per mi. Perquè total, sóc un puto gat de carrer.
Una persona que em cuida, que està molt enfadada (tan que la sento dir coses molt dolentes sobre algunes persones), l'altre dia em deia que hi ha una cançó dedicada a tres obrers morts en una vaga, la lletra de la qual la té a sobre la meva gàbia perquè diu que li fa pensar en mi. Veig que hi ha gent que pateix molt per mi i que em vol ajudar: penso que hi ha gent que s'ha preocupat per mi, que m'està cuidant i que no pensa que sóc només un gat de carrer. I només aquest fet, ja fa que em senti una mica millor, tot i que la confiança en els humans, no sé si la tornaré a tenir. Sé que qui ha fet tot això amb mi no llegirà això, però per favor, no carregueu amb nosaltres tota aquesta ira, perquè també tenim dret a viure. Als gats de carrer, ningú mai no ens ha parlat de drets, ni ens han deixat triar mai la nostra vida. Com a mínim, per favor, respecteu-la, perquè la vida és l'única cosa que ens pertany: no ens la robeu també. Gràcies 













En Mitjons a dia 15 de juliol del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

SERPS. QUÈ FER I QUÈ NO FER?


Què has de saber sobre les serps... si no t'agraden les serps


Molta gent no sent cap mena de simpatia per les serps i tenen reaccions de por o fàstic envers aquests animals. Per empitjorar més encara la difícil relació que hi ha entre l'home i les serps hi ha moltes llegendes i històries que s'expliquen en el món rural segons les quals les serps fan coses extraordinàries i també terribles. Sorprenentment els científics que estudien les serps mai han observat cap d'aquests fenòmens.

Les serps tenen els seus propis enemics naturals que mantenen l'equilibri de les seves poblacions en relació als recursos disponibles en l'ecosistema. Així constitueixen part de la dieta de rapinyaires, mamífers carnívors i fins hi tot d'insectívors com els eriçons. Les activitats humanes modifiquen els hàbitats de les espècies influint sobre la seva conservació, però a banda d'això l'home causa també mortalitat en les poblacions de serps: atropellaments a les carreteres, caigudes a pous i cisternes o directament persecució i mort pels humans. En conseqüència ens agradin o no les serps cal respectar-les com a la resta dels animals donat que formen part de la natura. Si no us agraden, simplement deixeu-les estar.



Les serps verinoses

A Catalunya la problemàtica dels enverinaments per mossegades de serps verinoses és poc important. En comparació a països tropicals, hi ha poques espècies de serps i només dues (els dos escurçons del gènere Vipera) són potencialment perillosos per a nosaltres, si be el seu verí no és gaire potent. 
Cal tenir en compte que els escurçons mosseguen a les persones per a defensar-se, per tant, uns consells com a precaució. 
       -No capturar cap serp si no s'està ben segur que no és perillosa: la mida no importa, les cries d'escurçó són verinoses des de que neixen. 
       -No remenar pedres, troncs caiguts, ficar la mà dins de caus o si es busquen bolets en indrets en llocs amb molta vegetació, mirar be o remenar amb un bastó abans de ficar la mà. 
       -Si vius a la natura i no vols que t'entrin serps a casa cal tenir un perímetre de més de 200m descobert de vegetació alta, roques, matolls o altres indrets que pugin servir de refugi, i no tenir rosegadors a casa. 

En cas de mossegada


NO: intentar matar la serp per dur-la al metge per que miri si és verinosa, fer un torniquet, fer un tall i intentar xuclar el verí, posar permanganat potàssic a la ferida o fer passar el temps per veure com evoluciona la ferida.


: informar-se de si és una persona amb problemes coronaris, renals o és al·lèrgic a antibiòtic, mantenir la calma i no posar-se nerviós o ansiós, posar una bossa amb gel a la zona afectada però sempre amb roba i mai directament sobre la pell i dirigir-se amb certa rapidesa però sense córrer o fer esforços físics.




Si us trobeu una serp a casa, feu-nos-ho saber i us ajudarem com actuar! Gràcies!!



Font: Museu de ciències naturals de Granollers

diumenge, 5 de juliol del 2015

PRESENTACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ


El passat dia 3 de Juliol, vam presentar al poble l'Associació a la Casa de Cultura. Per nosaltres va ser molt especial perquè vam comptar amb una assistència que no esperàvem. Vam rebre mostres de suport a més de les que coneixem tot i que no van poder assitir! Ens vau felicitar per la iniciativa, i això és quelcom que ens fa sentir molt bé i ens encoratja a seguir endavant.

En la presentació vam explicar el motiu del naixement de l'Associació, ja que durant molt de temps hem viscut amb la sensació que al poble hi mancava una Entitat que vetllés pels animals. Volem treballar dins i pel poble i és per això que l'associació és oberta i extensiva a tothom. Això sí, recordant que necessitem socis i sòcies per a poder assumir les despeses veterinàries que generen les visites veterinàries i atencions diverses.



També vam voler expressar la nostra confiança de moment en l'Ajuntament que s'ha compromès a treballar amb nosaltres, ajudar-nos i recolzar-nos. De moment, ens han proporcionat material, però treballarem per aconseguir un nucli zoològic per a poder tenir un Refugi d'Acollida per als animals de Sant Llorenç

En tot cas, estem molt satisfetes del suport que estem rebent, per nosaltres és molt important no només rebre el suport de l'Ajuntament, sinó més encara del poble i de les Entitats i Organitzacions que treballen des i per al poble.

Quan vam acabar, vam oferir un pica-pica vegà que va tenir molt d'èxit!
Salut i Gràcies!!

dijous, 29 de gener del 2015

CONSTITUCIÓ I FUNDACIÓ DE L'ADA SANT LLORENÇ.

El passat 25 de gener, va quedar oficialment constituïda l'Associació de Defensa dels Animals de Sant Llorenç Savall. Amb la intenció de garantir la integritat física de qualsevol tipus d'animals, custodiant i reubicant animals en perill, en condicions inadequades i/o abandonats, també pretén mediar entre casos denunciats per la ciutadania i l'Adminstració Pública.
Si bé s'han acabat de redactar els estatuts que teniu disponibles al mateix bloc, us animem a participar i a col.laborar amb nosaltres ja siguin fent-vos socis o posant-vos en contacte amb nosaltres al correu electrònic que trobareu a la dreta.
Gràcies!!